dijous, 3 de febrer de 2011

La crisi? Què la paguin els rics!


Fora el capitalisme salvatge, la crisi és culpa del sistema capitalista, els governs fan rebaixes fiscals per afavorir els rics i les empreses, ens roben els diners, volem la retirada de l’agressió capitalista, no a la privatització de la sanitat i l’educació, volem justícia social, no volem inseguretat laboral ni sous baixos o sous que van directes
a les butxaques dels banquers. Volen que paguem la seva crisi amb sofriment o rebaixant les nostres condicions laborals i serveis públics.

Tots aquest arguments són utilitzats per una gran part de la societat que està disconforme amb com s’està gestionant la crisis. Segons ells, la traumàtica situació econòmica en la qual ens trobem, és causa directa de la cobdícia d’empresaris, banquers i govern. Pel que fa als empresaris i als bancs, se’ls assenyala per extorsionar els treballadors, la classe obrera que en diuen, i enriquir-se. Als banquers per ser l’expressió màxima del sistema capitalista i aprofitar-se dels ciutadans. Al govern, que tot hi ser “d’esquerres” també hi estan en contra, se’l crítica perquè en comptes de  donar suport als treballadors, s’ha posat al bàndol dels dolents, donant ajudes a bancs i caixes i subvencions a empreses.

La situació actual no és bona, l’atur ronda el 20%, a la caixa de l’estat hi ha teranyines i els governs han de fer mans i mànigues per aconseguir liquiditat, l’activitat empresarial ha disminuït considerablement i el sistema financer, especialment les caixes, estan en una situació d’inestabilitat. Al nostre país, molta gent creia que podia viure per sobre de les seves possibilitats i amb el boom de l’habitatge es varen comprar un pis que actualment no poden pagar. A més a més, molts han anat a l’atur i amb el subsidi no poden cobrir despeses. Conseqüència, les caixes veuen com els ha augmentat la morositat i se’ls han desequilibrat els comptes, i l’estat veu com li augmenta la factura de l’atur ja que ha de mantenir a molts aturats.

Culpa dels mal anomenats rics? No crec que sigui culpa seva, és més, segurament són qui en tenen menys la culpa. És més, si fins ara em pogut viure com ho hem estat fent sí que és gràcies a ells. No són pas els rics qui porten els seus nens a l’escola pública, tampoc són ells qui fan servir els hospitals del sistema públic ni demanen vivendes de protecció oficial ni utilitzen el transport públic. I tot això sense rebre res a canvi, més aviat tot el contrari, són els qui cotitzen més a la seguretat social.

Quina ironïa, tots els agents socials “d’esquerres” com ara sindicats, assamblees i partits polítics que tan critiquen a les classes altes i resulta que si no fos per ells, tot el sistema públic del benestar desapareixeria. Què es pensaven, que les coses es paguen soles, que els diners de l’estat, comunitats, ajuntaments són il·limitats? Com diu el de Polònia: perdoneu, però algú ho havia de dir.