divendres, 18 de març de 2011

SOS DONES


Durant el partit que va enfrontar el Futbol Club Barcelona contra el Reial Saragossa es va voler reivindicar el paper de la dona barcelonista. És per això que els presidents dels dos clubs van cedir les seves butaques a una representació femenina .

Per a molts pot semblar una acció exemplar, qui es pot oposar a aquesta lloable iniciativa. Estic convençut que quan els directius del Barça van decidir impulsar aquest gest ho van fer amb tota la bona intenció del món. Segurament intentant donar exemple d’igualtat entre homes i dones i homenatjant a aquelles que van lluitar per poder formar part d’un club de futbol. Però segurament la imatge que es va donar no va ser aquesta.

Quedi clar que en tot l’article m’estaré referint al paper de la dona en la nostra societat, malauradament, en d’altres llocs del món les dones pateixen una situació greu de discriminació, fet que és del tot reprobable.

Des de ja fa uns anys que s’ha imposat a la societat una mena de feminisme col·lectiu impulsat per alguns sectors d’esquerres ja que segons sembla la dona en el nostre país està desprotegida. Per exemple, al govern espanyol hi ha un ministeri dedicat a la igualtat des d’on es promou, entre d’altres coses, la igualtat en l’empresa o l’institut de la dona. Una altra tasca que desenvolupa aquest ministeri és la lluita contra la violència de gènere, aquest sí un problema greu en la nostra societat. Sovint es barregen totes dues coses. Per una banda tenim la reivindicació de la igualtat home-dona en la nostra societat, fet que ja és una realitat. Per altra banda hi ha la lluita contra la violència de gènere, problema greu provocat per una minoria d’homes que no accepten aquesta situació d’igualtat amb les conseqüents reaccions que moltes vegades acaben amb un desenllaç tràgic.

Homes i dones gaudim de les mateixes llibertats, drets i deures. També tenim les mateixes oportunitats per a estudiar o treballar. Sorprèn aleshores que hi hagi tantes veus que reivindiquen una situació de desigualtat. Tot aquest moviment l’únic que fa és reclamar que la dona, remarco que em refereixo sempre dins la nostra societat, està en inferioritat i això no és així. És cert que en la nostra societat hi ha pensaments masclistes que s’han d’eradicar, però afortunadament no corresponen a la majoria.

Si el que volem és que ser dona no suposi cap impediment el que em de fer és tractar-ho amb normalitat, sense favoritismes ni tractes especials, d’aquesta manera sí que assolirem una plena igualtat.

Per cert, els mateixos que tan clamen en favor de la dona en una llotja d’un camp de futbol, han impulsat que en motiu del dia del pare un afortunat podrà ballar amb les cheerleaders.